San Pedro de Atacama, el Valle de la Muerte y el Valle de la Luna

Ja he marxat d'Argentina i abans d'anar cap a Bolívia he fet escala a San Pedro de Atacama, al Nord de Chile.

Un poblet amb les cases fetes d'adobe, molt petitet, molt turísitc però amb el seu encant.......

Demà marxo a Uyuni a fer el tour del salar, que promet mooooolt!!!!!!

També vaig provar el sandboard al desert, és com l'snowboard però a les dunes!

mooolt divertit!!! ho recomano!!! jejejejje

Valpo III - Com a casa

I és que a Valparaíso m'hi he trobat com a casa, per això hi ha tants posts!

tant al hostel, el Luna Sonrisa, on vaig trobar-m'hi molt a gust, tant com amb la gent amb qui vaig compartir els dies allà.

Tot i que al final vaig allargar una nit més, se'm va fer curt, m'hi hagués quedat més dies!

Ahir vaig visitar La Sebastiana, la casa del Pablo Neruda a Valpo, tampoc deixaven fer fotos.....això sí estava de cara al mar.

Igualment aquí us deixo algunes de les fotos que vaig fer de les pintades al carrer.

Valparaíso II

Avui hem anat a visitar la Isla Negra (no és una illa), un poblet al sud de Valparaíso on hi ha una de les cases que Pablo Neruda tenia a Xile.

(Una d'elles és a Valpo, que hi vaig demà).

El millor de la caseta, és que es veu el mar desde tota la casa, però no deixaven fer fotos.

Nit a Valparaíso!!! Viva el Pisco Sour!!!

Ahir va ser el meu primer dia a Valpo, i vaig passar el dia amb el Mike un noi anglès, que també està viatjant i la Nicole una noia canadenca que està de vacances.

Pel matí vam anar a fer un recorregut amb barqueta per la bahia, per la tarda a patejar Valpo i per la nit vam sortir de copichueles a un bar que es diu "Pajaritos" molt xulo

Mare meva el pisco sour està boníssim però s'ha de vigilar amb el número de piscos que et prenguis......jjjjjjj

Valaparaíso o Valpo

Valparaíso, una ciutat que m'encanta.
És una ciutat portuària i està situada a sobre de varis cerros, tant empinats que hi ha ascensors per pujar als carrers de més amunt, i és que quan puges caminant, arribes rebentat!

Això sí no penseu que els ascensors són de tecnologia punta.....;-O

Les cases estan pintades de coloraines i els sostres de xapa també.

I el que a mi m'es m'agrada són les parets pintades amb graffittis, i la majoria mooolt xulos (en quan tingui la selecció feta en penjaré uns quants)

Santiago de Chile

Després de Santiago de Xile estic arribant a la conclusió que les capitals no m'acaben de fer el pes.

Coses a fer a Santiago? Visitar el Museu de Belles Arts, el MAC i el Museu d'Art Precolombí, diumenges els museus són gratis i vaig aprofitar, jejejeje.

Pujar al Cerro Santa Lucía des d'on pots veure tota la ciutat, també pots pujar al Cerro San Cristóbal, però jo amb el primer, vaig tenir prou.

I patejar pels carrers i toootes les galeries que hi ha, que no són poques...

Hi havia l'opció de cinema però les pelis no eren gaire bones...

A mi se'm va fer un pèl avorrit.

El pitjor el hostel, dormir en una habitació amb 10 persones més que no fan més que entrar i sortir a partir de la 1 del matí doncs no és molt divertit, però què hi farem!!!!

Ja veieu personalment no em va fer el pes i també ho he comentat amb altra gent i pensen el mateix, una ciutat més.

Al començar a planejar el viatge, un dels llocs on volia anar era l'Illa de Pàsqua, però el bitllet s'ha d'agafar amb bastant temps d'antelació i val una passtaaa!!!

L'únic moai que veuré serà aquest.....

Parc Nacional Huerhueque

Doncs el dia següent d'arribar a Pucón, com no em veia en cor de pujar al volcà, vaig decidir anar a fer un volt pel Parc Nacional Huerhueque.

Vaig fer l'excursió del Sendero de los lagos, i realment em va agradar molt!

això sí la meva forma física deixa moolt que desitjar ;-)

Sort que no vaig intentar pujar el volcà!!!

A més al bus vaig conéixer la Prue, una noia australiana que havia viscut a Sant Feliu de Guíxols i que coneixia la Bisbal!!

Vam passar un dia genial i les dues vam coincidir que és guay trobar-se amb algú que també viatja sol i que a més puguis passar-hi el dia ^_^

Pucón i el volcà Villarrica

Pucón és un poblet petit, mooolt idílic, totes les casetes són de fusta fins i tot els semàfors!!

Està dirigit bàsicament al turisme, i pots pujar al volcà Villarrica, que es veu des del mateix poble, fer esports d'aventura o acostar-te al Parc Nacional Huerhueque.

El volcà està acitu, i és per això que per tot el poble hi ha indicacions de què fer en cas que es posi en erupció.....

Valdivia

Mentres esperava l'autobús que em portaria a Valdívia, una senyora em va dir que ella era d'allà i que la ciutat m'encantaria perquè és"la perla de Xile"....jo no m'ho vaig voler creure i vaig preferir veure-ho amb els meus ulls....sort que no m'ho vaig creure gaire.

Valdivia és una ciutat situada en la confluència de 3 rius, el Calle-Calle, el Valdivia i el Cau Cau, i el que més gràcia em va fer és que quan t'acostes a la Feria Fluvial, els peixaters es situen d'esquenes al riu, doncs just darrera és ple de gavines, pelicans i lleons marins intentant repescar el que el peixaters llencen.....relament molt curiós!!!!

També aprofitant que estava allà em vaig acostar al poble de Niebla, el perquè del nom no el sé, però la boira no era per enlloc.

Castro, lacapital de Chiloé

Castro és la capital de Chiloé, en sí no té res de particular, el que més em va cridar l'atenció van ser els palafitos.

Els palafitos són construccions sobre pilars a l'aigua, i es van construir per aprofitar més l'espai.

Les cases tenen vistes al riu i sortida per darrera al carrer, avui dia només queden aquests a Castro, i són molt curiosos i estan pintats de colors molt vius.

Chiloé i les esglèsies

A Chiloé hi ha un munt d'esglèsies fetes de fusta i n'hi ha unes quantes que són considerades patrimoni de la Humanitat.

En vaig visitar dues però de la segona no tinc fotos, se'm va acabar la bateria de la càmara :-(((

Arribo a Xileee!!!!!

El primer destí a Xile, va ser l'illa de Chiloé.

Bé primer vaig arribar a Puerto Montt, els carrers plens de gent i els militars desfilant, jo al.lucinant fins que el conductor de l'autocar em va dir que era festiu, celebraven el dia de la independència......

Total que quan arribo a Ancud, ja a l'illa, tooot tancat, és clar és festa!! em va dir el Martin el noi del hostel.

Ancud, la primera sensació que vaig tenir és la d'un poblet tranquil, i el hostel és just a primera línea de mar, mooolt xulo.

És clar tranquil, perquè era festa, el dissabte ja es va animar, però tampoc sense trencar la tranquil.litat el poble.