Isla Del Sol

Després de La Paz, vaig marxar cap a Copacabana, on volia visitar la Isla del Sol.

El dia que hi vaig anar, vaig conéixer,la Mica, el Fer i el Cristobal 3 argentins que són la repera i la Pat una noia francesa redivertida!!

Vam visitar la Isla del Sol junts i vam continuar el viatge plegats durant 10 dies més fins a Cusco.

La Isla del Sol està al lago Titikaka, el llac és impressionant, és mooolt gran i no dona la sensació de llac.

Pots travessar l'illa caminant però jo encara portava cansanci del virus i no em veia en cor, però vaig veure fotos i és espectacular.

LA PAZ

Ja fa setmanes que vaig estar a La Paz, crec...la memòria m'enganya i perdo la percepció del temps, serà perquè feia molt que no penjava un post......;-)

La Paz és la capital més alta del món a 3660m, una ciutat caòtica, plena de cotxes, micros i taxis tots pitant a l'hora i és que si no tens un clàxon a La Paz no ets ningú!!!!

A mi realment em va agoviar molt , hi vaig estar una nit i vaig pirar.

Això sí vaig visitar el mercat de la bruixeria que em tenia molt intrigada, i realment és curiós, es ven de tot per venerar la Pachamama, carmels, herbes i fins tot fetus de llames dissecades.......

També hi ha parades que omplen carrers sencers, de roba, de motxilles, de fruita, bosses enormes de blat de moro de molts colors i cuinat de mil maneres.

Sucre - Virus i Tarabuco!!!!

Avui el títol al Cub!!!!

Sucre, la ciudad blanca, em van explicar que als inicis totes les cases eren blanques fins i tot els sostres, per això se li diu la Ciudad Blanca, però ara ja, rien de rien!!!!

Un mercat, ple de colors, moooolta gent, com no!! i pastissos!!!

A Sucre vaig arribar amb la Rita, el Tomas i la Maki, ells van marxar dimecres, jo havia de marxar amb ells, però un amic anomenat virus estomacal va fer acte de presència deixant-me KO en un sol combat.

Osti tu!!!! sort que ja estic millor!!!!

Ahir aprofitant que marxava a la nit i tenia el dia lliure vaig anar fins a Tarabuco, un poblet a 65 Km de Sucre, i els diumenges hi ha mercat, m'he regalat un barret, com no!!! i un monederet molt mono, perquè he estat malalteta.....jjjjjjj

El conductor de l'autobús un fitipaldi, i ens va obsequiar amb música des dels Bee Gees al mític "Vamos a la playa, oh oh oho oh!!!", tremendo!!!

Ah! i en tornar ens va granissar!!!

Potosí

Un cop vam arribar a Uyuni després del Salar, jo marxava cap a Potosí amb la Rita i el Tomek i al final s'hi van afegir tots, a Potosí falta gent!!!

El mal d'alçada ja el començava a notar i sembla que vagis borratxo.......i a mi em va afectar en les digestions!!! shit!!!!

Potosí és un poblet tranquil, els caps de setmana...després no vegis com s'animaa!!! , molt autèntic on les dones van amb bombin, porten no sé quantes faldilles, unes trenes llarguíssimes i els nens penjant de l'esquena embolicats en mantes de colors llampants molt boniques.

Salar de Uyuni....sense paraules

Doncs sí, el Salar de Uyuni em va deixar sense paraules, bé crec que a tots...és espectacular i és tant blanc que t'has de posar les ulleres de sol sí o sí.

Durant els tres dies que dura el camí de San Pedro de Atacama a Uyuni, passes per Lagunas Altiplánicas, amb flamencos inclosos, geisers,i el salar com a plat fort l'últim dia.

Anàvem en un 4X4 conduit pel Daniel el nostre guia, i els demés eren la Fabienne i el Jonas una parella de suissos que estaven de lluna de mel, la Rita i el Tomek, ella d'Hongria i ell de Polònia que tambés estan voltant pel món i la Maki una noia japonesa amb qui vaig fer bones migues, jejejejjejeje.